Va ser suficient prometre fotos de la meva participació a la cursa de llits com per que la càmera digital que teníem a mà es quedès sense piles… He estat buscant-ne per webs que en poguessin tenir (per que de fotos me’n van fer un munt… si fins i tot em va algú em va entrevistar videocàmera en mà), però res de res, tu!

Tal i com preveiem, les rodes van fallar estrepitosament a Caye Cortá (tres rodes trencades), mentre que van oferir una digna resistència a La Corrida del Toro (una roda trencada) però aquest fet clarament advers no va impedir que cap dels dos llits acabès la cursa amb el cap ben alt, si bé en no gaire bona posició, ja que, a part de còrrer s’havia de portar el llit (els de Caye Cortá) o la part davantera a coll.
Tot i la gran pallissa física que suposa arrossegar, frenar i fer girar un llit a tota la velocitat que et permeten les cames, m’ho vaig passar força bé, ja que no només havies d’intentar completar el recorregut amb la millor destressa i menor temps posible, sinó que pel camí havies de superar quatre proves: deixar una poma ben rostada (cosa gens difícil desprès de baixar el carrer la Palma corrent), pujar corrents un tros del carrer Cavallers per agafar un diari i un calendari dels Castellers de Lleida, beure’s entre tot el grup una ampolla de cava català, per pal.liar el boicot (als menors ens el l’havíen de donar sense alcohol, però ens en van tirar una ampolla de cava amb alchohol per sobre i prou xD) i finalment, pintar-nos els llavis i fer un petó en una cartolina empegada sobre una placa commemorativa (el primer carro gros dels Castellers de Lleida).

Per ser que érem uns principiants i que haviem construit dos llits a partir del no res, amb poca gent, temps i recursos no se’ns pot exigir més… Jo ja estic pensant en el llit de l’any que vé…

Tags: Vida i misèria //