Més estatut! Catalunya i Europa
Avui, el conseller Huguet, en una visita a les terres de Ponent ha fet unes declaracions, que un dels diaris locals s’ha atrevit a titllar de gasolina al foc de la polèmica. Santa Mediocritat! L’altre diari local, ha fet propaganda sense saber-ho a l’imam integrista de la mesquita del carrer del Nord… i ara, el que jo considerava menys pamflet de poble (Lleida es psicologicament un poble, senyors) diu, per mitjà d’un dels seus columnistes de pa sucat amb oli, que el que havia de fer el conseller Huguet era callar i deixar que l’incendi s’apaguès per si sol. Per favor, si algún cop aneu a petar a Lleida, no compreu cap dels dos diaris locals… Paper mullat que només llegeixen pagesos sorruts amb visió reduïda.
Bé… ara al que anava. El conseller Huguet ha reconegut que hi ha un mediocre (això es de collita meva, per que em sembla que es ben cert que el conseller ha exagerat 
) boicot contra els productes catalans a causa de l’estatut (que m’ho expliquin). Però a més, ha dit que gràcies a la UE (si bé aquesta es la mateixa que tenint un president català al capdavant del seu parlament no reconeix el català com a llengua oficial), Catalunya no depén del mercat espanyol i ha encoratjat els empresaris catalans a invertir a l’extranger. Un gallifante pel senyor Huguet!
Segurament un boicot per part de les Espanyes Profundes inclús milloraria la nostra economia, ja que està clar que Espanya està a anys llums del desenvolupament econòmic de la vertadera UE (França, el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Holanda i els països escandinaus). En fi… (i sense voler, m’ho he fet venir bé per fer publicitat descarada) queridos españoles, només us puc dir que ens podeu boicotejar, tant als catalans com a mí mateix . Au! A pendre pel sac, simpàtics! 
[...] Tal i com preveiem, les rodes van fallar estrepitosament a Caye Cortá (tres rodes trencades), mentre que van oferir una digna resistència a La Corrida del Toro (una roda trencada) però aquest fet clarament advers no va impedir que cap dels dos llits acabès la cursa amb el cap ben alt, si bé en no gaire bona posició, ja que, a part de còrrer s’havia de portar el llit (els de Caye Cortá) o la part davantera a coll. Tot i la gran pallissa física que suposa arrossegar, frenar i fer girar un llit a tota la velocitat que et permeten les cames, m’ho vaig passar força bé, ja que no només havies d’intentar completar el recorregut amb la millor destressa i menor temps posible, sinó que pel camí havies de superar quatre proves: deixar una poma ben rostada (cosa gens difícil desprès de baixar el carrer la Palma corrent), pujar corrents un tros del carrer Cavallers per agafar un diari i un calendari dels Castellers de Lleida, beure’s entre tot el grup una ampolla de cava català, per pal.liar el boicot (als menors ens el l’havíen de donar sense alcohol, però ens en van tirar una ampolla de cava amb alchohol per sobre i prou xD) i finalment, pintar-nos els llavis i fer un petó en una cartolina empegada sobre una placa commemorativa (el primer carro gros dels Castellers de Lleida). [...]